HISTÒRIA
 

1171 | Origen

L'origen de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla data del segle XII; és, per tant, una de les institucions més antigues del territori. El primer hospital va ser va ser creat per l'arquebisbe Hug de Cervelló (1163-1171) i estava ubicat a l'actual carrer de les Coques, al costat de la Catedral de Tarragona. Paral·lelament, el 1370 existia un segon hospital, anomenat Hospital de la Ciutat, que era sufragat per la ciutat i impulsat pel prevere i comensal Pere Carabasser.

 

1464 | Fundació de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla

Durant la Guerra Civil Catalana al 1462, l'estat de l'hospital nou va empitjorar a causa de les dificultats pròpies de la guerra i sorgeix la idea de fusionar els dos hospitals existents a la ciutat en un de sol que pogués oferir millors serveis. Després de la proposta presentada pels capítols municipal, els gestors de l'Hospital de la Ciutat (1370) i el capítol catedralici, gestors de l'Hospital de la Seu (1171), el 15 de desembre de 1464 l'arquebisbe Pere de Urrea va donar les disposicions necessàries per al naixement de la nova institució sota la invocació de Santa Tecla. Aquest nou hospital es va situar a l'edifici de l'antic Hospital de la Seu, més ben dotat i ubicat.


 

1588 | El canvi d'edifici

A finals del segle XVI, l'edifici de l'hospital havia quedat obsolet i va sorgir la necessitat de construir un altre edifici. Per a buscar l'emplaçament adequat es va organitzar una comissió amb personalitats tant de la ciutat com del capítol. Finalment, es va decidir que el millor lloc es trobava en un solar davant "la muralleta" (actual Rambla Vella) el lloc on ha continutat fins a dia d'avui. El nou Hospital de Santa Tecla es va inaugurar el 1588.

 

1711 | Trasllats inesperats

Els diferents esdeveniments que van irrompre a la ciutat al llarg dels anys també van afectar l'hospital. El 1711 les tropes de Felip V van entrar a la ciutat i van ocupar l'hospital per destinar-lo als seus malalts, com a conseqüència els administradors van haver de buscar una casa on resguardar els malalts en un carrer, avui desaparegut. No serà fins al 1750 quan es recuperi l'edifici, però amb l'obligació d'atendre els militars malalts. Durant aquest període van ser constants els intents de convertir l'hospital en Hospital Reial però, gràcies a la negativa constant de l'administració, l'hospital va continuar sent regit per la ciutat i el capítol.

 

1765 | De l'Hospital de Santa Tecla a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla

El fet que la capellania de l'hospital no fos un càrrec vitalici va fer que, sovint, el càrrec fos desenvolupat amb desgana. Per evitar-ho, l'11 d'octubre de 1765 els administradors de l'hospital van aconseguir que s'instituís un benefici perpetu a la capella de l'Hospital sota l'advocació de Sant Pau i Santa Tecla. A partir d'aquesta data el capellà de l'hospital va obtenir el títol de prior i l'establiment va passar a denominar-se per primer vegada Hospital de Sant Pau i Santa Tecla tot i que aquesta nomenclatura no es va popularitzar fins al segle XIX.

 

segle XVIII | Primera ampliació de l'Hospital

Aquest fet va significar que, una altra vegada les instal·lacions de l'hospital quedessin obsoletes. Així doncs, l'any 1764 es va dur a terme una important ampliació de l'hospital fins a la cantonada del carrer de Sant Agustí. 

 
 

segle XIX | Segona ampliació de l'Hospital

El canonge Botines, l'any 1806, va fer testament a favor de l'hospital  amb la finalitat que es construís un obra nova anomenada "Casa de Convalescència", en la part que afronta amb el carrer de Sant Agustí. 

 

1811 | Guerra del Francès

El maig de 1811 l'atac dels francesos a la ciutat va representar un altre trasbals per a l'hospital i els seus malalts els quals van haver de ser traslladats a la casa de la dignitat de l'infermer i més tard a la casa de la dignitat de l'Ardiaca de Vila-seca. L'edifici de l'hospital va ser ocupat com a caserna pels francesos, fins que van marxar de la ciutat l'any 1813.
 
Tot i així, les vicissituds de l'hospital no havien acabat, ja que amb la marxa dels francesos, els anglesos van ocupar l'hospital per instal·lar-hi els seus malalts. Fins al novembre de 1813 els malalts no van retornar a l'hospital, però només es van poder instal·lar a la part baixa de l'edifici. El mes d'abril de 1814, els anglesos van abandonar l'hospital moment en què aquest va poder reprendre amb la seva tasca.
 

Segle XX | Evolució mèdica

Fins ben entrat el segle XX, l'assistència als malalts es dividia en dos grans blocs. Per una banda, hi havia el metge cirurgià, encarregat de les operacions, i per l'altra el metge encarregat de la visita als malalts. Serà sobretot a partir dels anys vint del mateix segle quan es dóna un nou impuls a l'hospital per modernitzar-lo i adequar-lo als nous temps. Es construeixen noves sales d'operacions i laboratoris d'anàlisi i, a poc a poc es contracta personal especialitzat en diverses àrees. Apareixen a l'hospital l'especialitat d'oftalmologia, otorinolaringologia, radiologia, cardiologia, dentista etc, abandonant la idea d'un metge i un cirurgià amb els corresponents ajudants com a únic personal de l'hospital.

Durant les dècades dels anys 1950 i 1960 es van anar realitzant diferents obres de reforma i millora, però no serà fins a la dècada de 1970 que es realitzarà la gran ampliació de l'hospital tal com el coneixem avui en dia.

 

1983-1990 | Integració a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública

Amb la Generalitat de Catalunya restaurada, i assumides les competències de sanitat. L'any 1983 és van publicar tres volums de PLANIFICACIÓ SANITARIA DE CATALUNYA, nomenats "Desplegament del Mapa Sanitari de Catalunya 1983". En el pròleg el Hble. Conseller Josep Laporte deia:
"Amb la restauració de la Generalitat va ser possible la publicació de mapa Sanitari Català. (...) Un cop realitzat el balanç dels recursos sanitaris existents a Catalunya, calia preparar tota una sèrie de programes sanitaris i reordenar el funcionament dels serveis... (...) Aquest document proposa un proposta realista i ajustada dels equipaments sanitaris que necessita Catalunya". En el tercer volum del DSM-83 presenta les propostes dels equipaments sanitaris que constituiran la xarxa d'utilització pública de la Generalitat. 

L'any 1987 es va publicar "Pla de Reordenació Hospitalària" En el pròleg es diu que : "l'objectiu del Pla 1987- 1991 és reordenar la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública per tal de fer-la més eficient i distribuir-la dins el territori català"  "la elaboració del Pla de Reordenació Hospitalària de Catalunya, es va fer dins un període marcat per una forta crisi econòmica del sistema hospitalari, degut a una progressiva limitació dels fons públics dedicats a la sanitat".

L'any 1990  es publica la LLEI 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya. Per portar a terme una adequada organització i ordenació del sistema sanitari de Catalunya, es crea el Servei Català de la Salut, que té com a objectiu últim el manteniment i la millora del nivell de salut de la població. Es crea la XHUP. L'Hospital s'integra dins la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP). Tot adaptan els seus equipament, organització i cartera de serveis als estandards que fixa el SCS.   Fins avui.

 

2000 | Naixement de la Xarxa Tecla

A l'any 2000 es crea la Xarxa Santa Tecla de la qual la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla esdevé el motor principal. Aquesta xarxa integra centres sanitàris i socials que vetllen per les necessitats de les persones del Tarragonès i Baix Penedès.

Des de la creació de la Xarxa Santa Tecla, la fundació ha crescut per arribar a totes les parts del territori construint l'Hospital del Vendrell, hospital de referència a la comarca del Baix Penedès, i ampliant l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla amb un nou complex situat al barri de llevant.

 

Avui | Hospital de referència

Avui en dia l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla s'ha convertit en un hospital de referència a tot el territori com mostren els reconeixements obtinguts en 2015 que son la Creu de Sant Jordi, màxim guardó que atorga la Generalitat de Catalunya i la Placa Josep Trueta.
 
Som hereus dels valors humanitaris vius a Tarragona des de fa gairebé un mil·lenni. Succesives generacions de tarragonins van assumir com a seva la funció de donar resposta a les necessitats sanitàries i socials dels seus veïns. Però la veritable calu del resultat està en els professionals, homes i dones dedicats a la recerca de l'excel·lència amb una gran vocació de servei a les persones.